El càncer més diagnosticat d'Espanya
Segons l'informe Las cifras del cáncer en España 2026 (SEOM i REDECAN), el 2026 es diagnosticaran a Espanya 301.884 nous casos de càncer — la primera vegada que se supera la barrera dels 300.000. El càncer colorectal encapçala la llista amb 44.132 nous casos, per davant del càncer de mama (38.318), pulmó (34.908), pròstata (34.833) i bufeta urinària (23.929). És el tumor més freqüent sumant tots dos sexes: el segon més diagnosticat en homes (rere el de pròstata) i també el segon en dones (rere el de mama).
Mortalitat: tercera causa de mort per càncer en tots dos sexes
Segons les dades de mortalitat de l'INE de 2024 — any en què, per primera vegada, els tumors es van convertir en la primera causa de mort a Espanya (115.578 defuncions) — el càncer de còlon va causar 5.913 morts en homes (tercera causa oncològica, rere pulmó i pròstata) i 4.538 en dones (tercera, rere pulmó i mama). A escala mundial, el càncer colorectal és responsable del 9,3% de totes les morts per càncer, només per darrere del de pulmó.
La paradoxa és dolorosa: és un dels càncers més prevenibles que existeixen. La majoria es desenvolupa lentament a partir de pòlips benignes durant anys — i aquests pòlips es poden detectar i extirpar abans que es malignitzin.
El cribratge funciona, però hi participa menys de la meitat de la població
Totes les comunitats autònomes ofereixen un programa de cribratge: un test de sang oculta en femta (TSOF) cada 2 anys, gratuït, per a la població de 50 a 69 anys (algunes comunitats — Aragó, La Rioja, País Basc, Castella i Lleó — ja l'estan ampliant fins als 74 anys, com recomana la Unió Europea). Si el test és positiu, es fa una colonoscòpia, que en la gran majoria dels casos permet identificar i extirpar pòlips o adenomes abans que evolucionin.
Els resultats estan mesurats: després de la implantació del TSOF, la detecció precoç va augmentar un 10% en només dos anys i la mortalitat estandarditzada va baixar un 9% als set anys, segons el Grup de Tractament dels Tumors Digestius (TTD). El problema és la participació: la mitjana espanyola ronda el 43–45%, vint punts per sota del 65% que recomana Europa, amb enormes diferències territorials — del 30–35% en algunes comunitats a prop del 70% al País Basc o Navarra. Dit d'una altra manera: sis de cada deu persones convidades no es fan un test gratuït que els pot salvar la vida.
Una tendència que preocupa: més casos en menors de 50
L'informe SEOM/REDECAN 2026 assenyala l'augment sostingut de la incidència en adults joves: més de 8.000 càncers es diagnosticaran el 2026 en persones de 20 a 39 anys, i el càncer de còlon és entre els que més creixen en menors de 50, amb factors com dietes inadequades, obesitat, sedentarisme o disfuncions de la microbiota sota sospita. És una de les raons per les quals cada cop més societats científiques debaten avançar l'edat d'inici del cribratge.
Supervivència: detectar-lo a temps ho canvia tot
La supervivència del càncer a Espanya s'ha duplicat en els últims 40 anys. En el càncer colorectal, el pronòstic depèn de manera decisiva de l'estadi en què es detecta: localitzat al còlon, la supervivència és alta; estès, cau dràsticament. Com que el càncer de còlon en fases inicials no sol donar símptomes (Ministeri de Sanitat), la detecció precoç — test de cribratge i colonoscòpia — és l'eina que de debò mou les xifres.
Test de sang oculta positiu o símptomes d'alarma?
La colonoscòpia amb sedació permet veure el còlon i extirpar pòlips en el mateix acte. Servei amb més de 40 anys d'experiència a l'Hospital Quirónsalud Barcelona.
Trucar: 93 219 26 58Preguntes freqüents sobre les xifres
Sí, sumant tots dos sexes: amb 44.132 nous casos estimats per al 2026, el càncer colorectal és el tumor més diagnosticat d'Espanya segons SEOM i REDECAN, per davant del de mama (38.318) i el de pulmó (34.908).
El programa poblacional convida homes i dones de 50 a 69 anys a fer-se un test de sang oculta en femta cada 2 anys. Diverses comunitats (Aragó, La Rioja, País Basc, Castella i Lleó) l'estan ampliant fins als 74 anys, seguint la recomanació europea.
Un positiu no significa càncer: significa que hi ha sang no visible a la femta i cal esbrinar-ne l'origen. El pas següent és una colonoscòpia, que en la majoria dels casos troba causes benignes o pòlips que s'extirpen en el mateix acte — precisament això és el que prevé el càncer.
La participació mitjana a Espanya ronda el 43–45%, molt per sota del 65% que recomana la Unió Europea. Hi ha grans diferències entre comunitats: de xifres del 30–35% fins a prop del 70% al País Basc o Navarra. Les dones hi participen més que els homes.
Habitualment no: en fases inicials sol ser asimptomàtic, segons el Ministeri de Sanitat. Quan apareixen símptomes — sang a la femta, canvi del ritme intestinal, pèrdua de pes inexplicable, cansament — la malaltia pot estar més avançada. Per això el cribratge en persones sense símptomes és tan important.
De l'informe anual "Las cifras del cáncer en España 2026" de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN), de les dades de mortalitat 2024 de l'INE, i de la informació oficial de cribratge del Ministeri de Sanitat. Actualitzem aquesta pàgina cada any amb el nou informe.