El càncer més diagnosticat d'Espanya
Segons l'informe Las cifras del cáncer en España 2026 (SEOM i REDECAN), el 2026 es diagnosticaran a Espanya 301.884 nous casos de càncer — la primera vegada que se supera la barrera dels 300.000. El càncer colorectal encapçala la llista amb 44.132 nous casos, per davant del càncer de mama (38.318), pulmó (34.908), pròstata (34.833) i bufeta urinària (23.929). És el tumor més freqüent sumant tots dos sexes: el segon més diagnosticat en homes (rere el de pròstata) i també el segon en dones (rere el de mama).
Mortalitat: tercera causa de mort per càncer en tots dos sexes
Segons les dades de mortalitat de l'INE de 2024 — any en què, per primera vegada, els tumors es van convertir en la primera causa de mort a Espanya (115.578 defuncions) — el càncer de còlon va causar 5.913 morts en homes (tercera causa oncològica, rere pulmó i pròstata) i 4.538 en dones (tercera, rere pulmó i mama). A escala mundial, el càncer colorectal és responsable del 9,3% de totes les morts per càncer, només per darrere del de pulmó.
La paradoxa és dolorosa: és un dels càncers més prevenibles que existeixen. La majoria es desenvolupa lentament a partir de pòlips benignes durant anys — i aquests pòlips es poden detectar i extirpar abans que es malignitzin.
El cribratge funciona, però hi participa menys de la meitat de la població
Totes les comunitats autònomes ofereixen un programa de cribratge: un test de sang oculta en femta (TSOF) cada 2 anys, gratuït, per a la població de 50 a 69 anys (algunes comunitats — Aragó, La Rioja, País Basc, Castella i Lleó — ja l'estan ampliant fins als 74 anys, com recomana la Unió Europea). Si el test és positiu, es fa una colonoscòpia, que en la gran majoria dels casos permet identificar i extirpar pòlips o adenomes abans que evolucionin.
Els resultats estan mesurats: després de la implantació del TSOF, la detecció precoç va augmentar un 10% en només dos anys i la mortalitat estandarditzada va baixar un 9% als set anys, segons el Grup de Tractament dels Tumors Digestius (TTD). El problema és la participació: la mitjana espanyola ronda el 43–45%, vint punts per sota del 65% que recomana Europa, amb enormes diferències territorials — del 30–35% en algunes comunitats a prop del 70% al País Basc o Navarra. Dit d'una altra manera: sis de cada deu persones convidades no es fan un test gratuït que els pot salvar la vida.
Una tendència que preocupa: més casos en menors de 50
L'informe SEOM/REDECAN 2026 assenyala l'augment sostingut de la incidència en adults joves: més de 8.000 càncers es diagnosticaran el 2026 en persones de 20 a 39 anys, i el càncer de còlon és entre els que més creixen en menors de 50, amb factors com dietes inadequades, obesitat, sedentarisme o disfuncions de la microbiota sota sospita. És una de les raons per les quals cada cop més societats científiques debaten avançar l'edat d'inici del cribratge.
Supervivència: detectar-lo a temps ho canvia tot
La supervivència del càncer a Espanya s'ha duplicat en els últims 40 anys. En el càncer colorectal, el pronòstic depèn de manera decisiva de l'estadi en què es detecta: localitzat al còlon, la supervivència és alta; estès, cau dràsticament. Com que el càncer de còlon en fases inicials no sol donar símptomes (Ministeri de Sanitat), la detecció precoç — test de cribratge i colonoscòpia — és l'eina que de debò mou les xifres.
Com es prevé el càncer de còlon: qui s'ha de fer una colonoscòpia?
La majoria dels càncers colorectals s'originen a partir de pòlips que triguen anys —sovint al voltant d'una dècada— a transformar-se. La colonoscòpia permet detectar-los i extirpar-los en el mateix acte, abans que evolucionin: per això és alhora una prova diagnòstica i una eina de prevenció.
- Risc mitjà (sense antecedents familiars ni símptomes): cribratge a partir dels 50 anys amb un test de sang oculta en femta cada 2 anys i colonoscòpia si el resultat és positiu. Algunes societats científiques proposen començar als 45.
- Risc elevat (familiars de primer grau —pares, germans o fills— amb càncer colorectal): el cribratge s'avança i se sol fer directament amb colonoscòpia. L'edat d'inici i l'interval depenen de quants familiars n'estan afectats i a quina edat es van diagnosticar; habitualment es comença als 40 anys, o 10 anys abans de l'edat del diagnòstic del familiar més jove. El calendari exacte l'estableix el vostre metge.
- Amb símptomes —sang a la femta, canvi persistent del ritme intestinal, anèmia o pèrdua de pes sense causa—: no es tracta de cribratge, sinó de consultar el metge per valorar una colonoscòpia diagnòstica. Més informació a sang a la femta.
El programa de cribratge de Barcelona
A Barcelona, el Programa de Detecció Precoç del Càncer de Còlon i Recte convida cada 2 anys els homes i dones de 50 a 69 anys a fer un test de sang oculta en femta: es recull a la farmàcia, es fa a casa i és indolor. Si el resultat és negatiu —la gran majoria—, es repeteix al cap de 2 anys; si detecta sang, menys del 5% dels casos, es programa una colonoscòpia. Si teniu aquesta edat i no heu rebut la invitació, pregunteu al vostre CAP.
Colonoscòpia de cribratge i colonoscòpia diagnòstica: és el mateix?
El procediment és el mateix: un endoscopista examina tot el còlon amb sedació i, si troba pòlips, els extirpa en el mateix acte quan és clínicament apropiat i tècnicament segur. Canvia la indicació: la de cribratge es fa en persones sense símptomes, per edat o antecedents familiars; la diagnòstica, perquè hi ha símptomes o un test de sang oculta positiu. Després, l'interval fins a la colonoscòpia següent el decideix el vostre metge segons les troballes; podeu veure què signifiquen a pòlips al còlon.
Test de sang oculta positiu o símptomes d'alarma?
La colonoscòpia amb sedació permet veure el còlon i extirpar pòlips en el mateix acte. Servei amb més de 40 anys d'experiència a l'Hospital Quirónsalud Barcelona.
Trucar: 93 219 26 58Preguntes freqüents sobre les xifres i la prevenció
Sí, sumant tots dos sexes: amb 44.132 nous casos estimats per al 2026, el càncer colorectal és el tumor més diagnosticat d'Espanya segons SEOM i REDECAN, per davant del de mama (38.318) i el de pulmó (34.908).
El programa poblacional convida homes i dones de 50 a 69 anys a fer-se un test de sang oculta en femta cada 2 anys. Diverses comunitats (Aragó, La Rioja, País Basc, Castella i Lleó) l'estan ampliant fins als 74 anys, seguint la recomanació europea.
Un positiu no significa càncer: significa que hi ha sang no visible a la femta i cal esbrinar-ne l'origen. El pas següent és una colonoscòpia, que en la majoria dels casos troba causes benignes o pòlips que s'extirpen en el mateix acte — precisament això és el que prevé el càncer.
La participació mitjana a Espanya ronda el 43–45%, molt per sota del 65% que recomana la Unió Europea. Hi ha grans diferències entre comunitats: de xifres del 30–35% fins a prop del 70% al País Basc o Navarra. Les dones hi participen més que els homes.
Habitualment no: en fases inicials sol ser asimptomàtic, segons el Ministeri de Sanitat. Quan apareixen símptomes — sang a la femta, canvi del ritme intestinal, pèrdua de pes inexplicable, cansament — la malaltia pot estar més avançada. Per això el cribratge en persones sense símptomes és tan important.
De l'informe anual "Las cifras del cáncer en España 2026" de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN), de les dades de mortalitat 2024 de l'INE, i de la informació oficial de cribratge del Ministeri de Sanitat. Actualitzem aquesta pàgina cada any amb el nou informe.
Sense antecedents familiars ni símptomes, el cribratge comença als 50 anys amb un test de sang oculta en femta cada 2 anys, i colonoscòpia si és positiu; algunes societats proposen començar als 45. Amb familiars de primer grau amb càncer colorectal s'avança i se sol fer directament amb colonoscòpia, habitualment des dels 40 anys o 10 anys abans de l'edat de diagnòstic del familiar més jove, segons indiqui el vostre metge.
No. Tota colonoscòpia requereix una indicació mèdica. Si creieu que us hauríeu de fer un cribratge per edat o antecedents, consulteu un especialista en Aparell Digestiu o el vostre metge de família. Per demanar informació o pressupost podeu trucar al servei al 93 219 26 58 sense volant.
La majoria de les asseguradores privades cobreixen la colonoscòpia de cribratge quan hi ha indicació mèdica. El servei treballa amb 19 companyies, entre elles Sanitas, Adeslas, Asisa, DKV, AXA i Allianz, i també atén pacients particulars sense assegurança.